L’EXPRESSIVITAT DEL CIMENT
El mur ha estat fonamental en l’origen de l’art. L’empremta d’un gest esgrafiat o pintat en una superficie plana, amb finalitats ornamentals o didàctiques, forma part de la història de l’art, i l’evolució d’aquest gest i el suport sobre el qual s’actuava ha donat visibilitat durant anys a la creació artística. Núria Guinovart, artista de curta trajectòria però important tradició artística familiar, que ara mateix podem veure exposant a la galeria Na&aG, ha trobat en el ciment l’equivalent al mur d’antuvi i no ha dubtat ni un moment a abocar-se de ple a plasmar la seva empremta artística en una original superfície. El ciment industrial, el ciment Pórtland i el quitrà, aplicats amb molta cura, constituyesen els elements materials més destacats en l’obra. Una vegada preparada aquesta crosta, quan encara és tendra, l’artista hi interactua deixant-se, els estats d’anim, les tensions o els valors estrictament estètics. Esgarrapar l’epidermis ofendir-la fins arribar a les parts més nobles del suport, constitueix una acció artística amb altes dosis d’espontaneïtat i naturalitat. El temps que tarda el ciment a assecar-se no permet massa reflexió ni deixa espai al duote metafísic ni ontològic: només l’afirmació personal de l’artista, la seva sensibilitat i la seva voluntad expresiva hi poden quedar explicitades.
La tradició i la contemporaneïtat són termes lligats, i ambdós tenen cabuda en els treballs de Guinovart. L’herència cultural, el ritus ètnic, el gest com a experiencia artística queden reflectits en les obres que podem veure i explorar tot aquest llegat és una tasca que l’autora vol compartir amb l’espectador.
El codi utilitzat per l’artista és descifrable si podem conjuminar la capacitat de sorpresa de l’infant amb la disposició reflexiva de la maduresa. Només amb complicitat entre l’observador i el que ens demana l’autora gaudirem d’una obra oberta que interroga el bagatge cultural amb què, amb el temps, ens hem equipat.