L’any 2011 vaig començar la meva trajectòria professional en el món de la gravat al Taller 46, un espai de creació i producció artística dirigit per Virgili Barberà. Aquest taller té els seus orígens en un projecte fundat per Joan Barbarà l’any 1972 a Barcelona, amb una visió innovadora i profundament arrelada en l’art del gravat.
La filosofia que va donar vida al taller es basava en la complicitat i la col·laboració estreta entre dos mons sovint considerats separats: el de l’artista i el de l’artesà. Barbarà entenia el taller com un espai de diàleg, on l’ofici tècnic i la sensibilitat creativa podien confluir i enriquir-se mútuament. Aquesta manera d’entendre la creació artística va ser pionera i ha deixat una empremta profunda en la manera com es concep avui dia la producció gràfica d’obra original.
Formar part d’aquest entorn va representar per a mi una experiència enriquidora tant a nivell tècnic com conceptual. El Taller 46 no només ofereix les eines i el coneixement per desenvolupar la pràctica del gravat, sinó que també transmet un respecte profund per l’ofici, per la tradició i per la col·laboració humana com a eix fonamental del procés creatiu.
[PENSAR EL GRAVAT]
Arnau Puig i Núria Guinovart
Llibre amb vuit textos d‘Arnau Puig i vuit gravats de Núria Guinovart estampats en el taller de Joan Barbarà.
Finalment ens retrobem en un moment en què el gravat ja no és un instrument d’informació i comunicació social sinó d’estricta creativitat estètica entesa radicalment a la manera moderna: deixar plasmats les inquietuds, satisfaccions i esgarrifances de l’ànima, que a més permet, pel propi vehicle o suport, que el que és radicalment personal també pugui ser comunicat, transmès als altres. Cal entendre, captar i veure en el gravat contemporani el mural que recull i reté permanentment – com si hi fos esgarrapat – les trifulgues en les que es desenvolupa la vida pública quotidiana i la vida privada de cadascú atès que s’entén que l’art és un espill on hi ha el que cadascú té necessitat o hi vol trobar o veure.
Els exemples són a l’abast i només per citació, tenim el Picasso gravador, exuberant, prolix, abassegador, ofensiu; Miró, únic, líric, personalíssim, intransferible; Dalí, imaginatiu, marginal, ancorat a la realitat onírica. Tàpies, Cuixart, Ponç, cadascú posseït pel seu deliri vital, transferit, arborat, íntim. Joan Barberà, formalista i distant de tot però fent enamorar del que mostra. En Miquel Plana, a qui el bon fer del passat haurien de ser sempre present; i Núria Guinovart, entestada en deixar al seu gravat-mur cada pas per la vida, oferint-nos el senyal, mostrant-ne el signe, assenyalant l’esperança anunciada en cada esberla del seu traç sobre la planxa.
Si el gravat fou declarat obsolet per l’evolució de les tecnologies, visca el gravat que permet mantenir indelebles les vivències cordials i mentals.
Arnau Puig i Grau,crític i sociòleg de l’art català.
Número total d’exemplars editats:
15 exemplars numerats des de 1/15 al 15/15, 3 P.A., 2 H.C., 1 Bat.
Format del llibre 32 x 54 cm.,
Tècnica punta seca i estampació a la poupée en paper Hanhemülhe.
L’exposició a Galeria Ignacio Lassaletta – Barcelona, 2013
L’acte va ser presentat per el filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig
SENSACIONS
[ poemes i gravats ]
Enric Casasses i Núria Guinovart
Hi ha moments comuns en totes les manifestacions artístiques. L’excepcional i singular força expressiva de l’Enric, fou l’origen per iniciar aquesta tasca, aquest recull de poemes i gravats que porta per títol [SENSACIONS] El meu propòsit ha estat plasmar mitjançant el gravat, imatges que els seus poemes em suggerien, les impressions que m’assaltaven a la ment, mitjançant els sentits. L’obra d’art s’ha de deixar oberta al misteri i que cadascú la interpreti segons la seva sensibilitat.
Llibre amb sis poemes de Enric Casasses i sis gravats de Núria Guinovart Estampats en el taller de Joan Barbarà
Número total d’exemplars editats:- 15 exemplars numerats des de 1/15 al 15/15, 3 P.A., 2 H.C., 1 Bat.
Format del llibre 32 x 54 cm., Tècnica punta seca i estampació a la poupée en paper Hanhemülhe.
Exposició a Tinta Invisible, 2014