El que és esfèric reposa en el que és esfèric, perquè amb prou feines es toquen, però el còncau descansa al convex.
Giordano Bruno. Spaccio della la bèstia triomfant
Si l’art és un llenguatge, l’obra de Núria Guinovart ha arribat a una maduresa en la que ja pot parlar sense ambages. Per a observar bé un fenomen és precís cloure’l en un recinte tancat, ja sigui aquest un marc o el portaobjectes d’un microscopi, i en aquesta sèrie de pintures Núria ho fa posant l’ull i l’ànima, traçant amb decisió els contorns de formes que podrien ser talls laminats d’un caos de còdols oscil·lants, de grans de sorra, asteroides o fulles surant sobre l’aigua, de cèl·lules o nòduls en una suspensió col·loidal on l’absència de volum i d’ombra produeixen una subtil i sensual sensació d’ingravidesa entre formes que interactuen a la recerca d’un encaix estable, mantenint la seva autonomia sense osmosi ni absorció, i sense perdre un bri de sí mateixes, Dues coses no caben al mateix lloc, però sí els seus aromes.
L’osculació (literalment, un bes), que és l’equilibri entre dues corbes a través d’un sol punt de contacte on es concentra tota la pressió i les forces d’acció i reacció, és aquí el leit-motiv…
com amants no contrincants que s’acosten i es separen creant amb esquerdes tan ajustades com una muralla inca, que en mig d’una consonància que amb la seva màgia fricativa, sibilant, africada o vibrant, és capaç d’articular paraules, una pedra Rosetta on encara està per escriure, potser, que el millor del verd és el blau que no s´ha anat o que la natura no sempre va vestida de festa.
Al capdavall, l’art és una decisió, però representar allò que no es veu, una vocació. Com una pedra foguera, només falta l’espurna de la vostra mirada per elevar-se a una dimensió superior.
Arturo Xalabarder
Sala Parés – 2022