Tot és a la pintura
Com en un mantra, Núria Guinovart realitza variacions pictòriques en un intent de seguir construint un univers plàstic que no pretén remetre a res diferent d’ell mateix. Es tracta d’una característica de la pintura que filòsofs com Maurice Merleau-Ponty es van encarregar d’assenyalar: «L’art i especialment la pintura s’abeuren en una napa primària ignorada totalment per l’activisme […] El pintor esta allà, fort o dèbil en la vida, però sobirà evidentment en la seva manera de remugar el món, sense cap altra tècnica que la que els seus ulls i les seves mans es donen a força de veure-hi, a força de pintar, entossudit en treure d’aquest món, en el que sonen els escàndols i les glòries de la història, teles que no afegiran res a la còlera o a les esperances del homes». Afegiran, en tot cas, matisos a una vida que, sense pintura, resulta insuportablement plana.
Diari de Girona, 2022